El procés de desenvolupament de la pintura a l'oli ha passat per tres períodes: clàssic, neotèric i modern. Les pintures a l'oli de diferents èpoques estan controlades pels pensaments i tècniques artístiques de l'època i presenten diferents aspectes. Una breu introducció a la història del desenvolupament de la pintura a l'oli occidental:
1. Es remunta als inicis de la història de la pintura a l'oli.
De fet, el predecessor de la pintura a l'oli va ser el tremp en la pintura europea abans del segle XV. Més tard, va aparèixer un artista anomenat pintor holandès Jan Van Eyck (Jan Van Eyck). Després de la millora d'aquesta pintura al tremp, es va portar endavant, i les generacions posteriors el van anomenar el "pare de la pintura a l'oli" per la seva aportació única.
2. Període clàssic primerenc (Renaixement europeu)
Durant el Renaixement europeu al segle XV, les idees humanistes estaven motivades per la crítica a la religió. Per tal de desfer-se gradualment d'una única creació basada en clàssics cristians, molts pintors famosos van començar a observar i representar directament els personatges, els paisatges i els objectes de la vida d'aquella època. , El fet que les obres amb temes religiosos contenen factors realistes i seculars evidents.
La pintura a l'oli s'ha convertit gradualment en el principal mètode de pintura en la història de la pintura occidental. Amb el desenvolupament del temps, la pintura a l'oli s'ha convertit gradualment en vida. Al voltant de 1504, Leonardo va crear la Mona Lisa, els pintors d'aquesta època van heretar els conceptes artístics de l'antiga Grècia i Roma. No només van prestar atenció a la descripció d'un esdeveniment o fet determinat, sinó que també van revelar la causa i l'efecte de l'esdeveniment o fet. Per tant, es va formar l'art de centrar-se en concebre trames típiques i donar forma a imatges típiques. Al mateix temps, l'artista també va explorar l'aplicació de l'anatomia i la perspectiva a la pintura i el paper de la distribució de llums i ombres a la imatge. el somriure misteriós que va fer que la gent hagués d'admirar Leonardo's genial creació.
3. Període clàssic tardà.
Al segle XVII, algunes pintures a l'oli van començar a emfatitzar la percepció de la llum de les pintures a l'oli, utilitzant el contrast de colors freds i càlids, el contrast de la intensitat de la llum i la fosca i el contrast del gruix per crear una percepció de la llum, formant una atmosfera dramàtica de la imatge.
El pintor holandès Rembrandt també va utilitzar la percepció de la llum en els seus quadres com a mitjà per expressar l'estat mental de les persones. En el seu gran nombre de retrats, els personatges es troben a l'ombra d'una gran àrea, només la cara, i les mans que expressen l'expressió. La part important mostra una brillantor viva.
El pintor italià Caravaggio va trencar l'efecte de percepció de la llum ordenada i harmoniosa en les seves pintures a l'oli anteriors. Va reforçar el contrast de llum i foscor a la imatge. Sovint utilitzava la gran part fosca del pla de fons de la imatge per posar en escena les figures brillants en primer pla, cosa que feia que la gent sentia la llum enlluernadora de la pintura.
